Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1995. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1995. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 d’agost del 2024

Ampurias

                                    A  Anna Murià

La mar, la mar, la mar.

Teje Penélope cabelleras de plata

sobre el vientre de Ulises.

Las barcas llegaron,

varadas para siempre ;

juegan a su recuerdo inquietudes de olas.

Ojos y corazón, en ellos, mineral añoranza

hace temblar la piel por agua poseída.

Inicia el viento la danza de las horas,

se posa en las ruinas,

las besa y las penetra

sucumbiendo a un misterio de luz y de silencio.

¿ De dónde viene la fuerza del pasado ?

¿ Esta fuerza capaz de abrir en canal

la esencia de la vida,

de poner remos a los signos

y hacerlos navegar entre un azul y otro...?

¡ la luz !

La luz contra las sombras.

La luz  más allá de la nada

que tragó la gloria del hombre y de sus dioses.

La luz quemando piedras de miradas antiguas.

Se incendia el pensamiento bajo el sol inclemente

y, de su sangre, una Venus de espuma otra vez

                                                            se enamora.

dissabte, 10 d’agost del 2024

Empúries

                                   A Anna Murià

La mar, la mar, la mar.

Penèlope teixeix cabelleres d´argent

sobre el ventre d´Ulisses.

Arribaren les barques,

varades ja per sempre;

juguen al seu record inquietuds d´ones.

Un enyor mineral al cor i als ulls

fa tremolar la pell posseïda per l´aigua.

Inicia el vent la dansa de les hores,

es posa en les ruïnes,

les besa i les penetra

sucumbint a un misteri de llum i de silenci.

D´on ve la força del passat ?

Aquesta força capaç d´obrir en canal

l´essència de la vida,

de posar rems als signes

i fer-los navegar entre un blau i altre blau...?

La llum!

La llum contra les ombres.

La llum més enllà del no-res

que va engolir la glòria dels homes i els seus déus.

La llum cremant les pedres de mirades antigues.

S´incendia el pensament sota el sol inclement

i, de la seva sang, una Venus d´escuma altre cop

                                                         s´enamora.

divendres, 9 d’agost del 2024

Juan

 Los libros te apasionan

- Juan sin miedo a la letra impresa -:

siempre quisiste ser periodista.

Buscas impaciente algo nuevo, justo y solidario

en este mundo confuso y despiadado

- Juan sin tierra donde sembrar

conocimientos y experiencias -.

Das sin recibir nada a cambio.

Das para que los caminos no se borren

y vuelves,como otros,

con los pies descalzos

y las manos vacías.

dijous, 8 d’agost del 2024

Joan

 Els llibres t´apassionen

- Joan sense por a la lletra impresa - :

sempre vas voler ser periodista.

Busques impacient quelcom nou, just i solidari

en aquest món confós i despietat

- Joan sense terra on sembrar

coneixements i experiències -.

Dones sense rebre res a canvi.

Dones perquè els camins no s´esborrin

i tornes, com d´altres,

amb els peus descalços

i les mans buides.

dimecres, 7 d’agost del 2024

Víctor

 Víctor es la fuerza contenida,

el acero del músculo,

la inteligencia reposada.

Acaso aquel sonrojo al beso de salobre

fuera escape natural de la ternura,

como un metal sumergido en líquido

que desplaza el peso del amor,

la suma total de lo insaciable.

dimarts, 6 d’agost del 2024

Víctor

 Víctor és la força continguda,

l´acer del múscul,

la intel.ligència reposada.

Potser aquella vergonya al petó de salobre

fóra fugida natural de la tendresa,

com metall submergit en líquid

que desplaça el pes de l´amor,

la suma total de l´insaciable.

dilluns, 5 d’agost del 2024

Margaritas de Oran

 Blanca visión de luna.

Noche para nacer rasgando el aire.

El dolor asienta su grito, tiembla la casa.

Una vida, un hueco al ancho mundo.

Calla el almuecín: ha pasado su hora.

Vacía de plegarias, la mezquita cierra los ojos.

En lo más alto indagan al silencio.

De los jardines sube un vaho de margaritas

que se opone a lo oscuro.

Una sombra entierra la placenta

y la tierra canta una nana de arena.

diumenge, 4 d’agost del 2024

Margarides d´Oran

                                

                          A Margaritte Gatti i Antoine Vasquez


Blanca visió de lluna.

Nit per néixer esquinçant l´aire.

El dolor afirma el seu crit, tremola la casa.

Una vida, un buit a l´ample món.

Calla el muetzí: ha passat l´hora.

Buida de pregàries, la mesquita tanca els ulls.

Al capdamunt indaguen el silenci.

Dels jardins puja un baf de margarides

que s´oposa a la foscor.

Una ombra enterra la placenta

i la terra canta una cançó de sorra.

dissabte, 3 d’agost del 2024

Anaïs

Anaïs tiene nombre de perfume subliminal.

Llegó a la playa desafiando con su figura

las miradas furtivas; también las otras.

( Un cuerpo es lo que tenemos para arrastrar la vida

o ser arrastrados,lógicamente, por otro cuerpo ).

Anaïs,

glamour francés sobre la arena,

concavidades cóncavasconvexas a ras de tierra.

Muchacha del tiempo que no cesa.

Flor innombrable madurando al sol.

Belleza ardiente cediendo al toque a rebato

                                                        de las olas. 

dimecres, 31 de juliol del 2024

Noi

 Traspasses indolent la brevetat mecànica

                                                   del semàfor.

El sol

          besa

                 crema

                           marca

                                     la bravura de la teva pell.

Somrius

perquè per a tu la vida encara és el llibre blanc

                                                     de la innocència.

Els teus passos apropen i allunyen al món

                                                        que creus posseir.

Et gravo a la memòria malenconiosament.

Passes i existeixes

                             abocat a un futur cec

on és interrogant la paraula.