Víctor

 Víctor és la força continguda,

l´acer del múscul,

la intel.ligència reposada.

Potser aquella vergonya al petó de salobre

fóra fugida natural de la tendresa,

com metall submergit en líquid

que desplaça el pes de l´amor,

la suma total de l´insaciable.

Margarides d´Oran

                                

                          A Margaritte Gatti i Antoine Vasquez

Blanca visió de lluna.

Nit per néixer esquinçant l´aire.

El dolor afirma el seu crit, tremola la casa.

Una vida, un buit a l´ample món.

Calla el muetzí: ha passat l´hora.

Buida de pregàries, la mesquita tanca els ulls.

Al capdamunt indaguen el silenci.

Dels jardins puja un baf de margarides

que s´oposa a la foscor.

Una ombra enterra la placenta

i la terra canta una cançó de sorra.

Anaïs

 Anaïs té nom de perfum subliminal.

Arribà a la platja desafiant amb la seva figura

les mirades furtives; també les altres.

( Un cos és el que tenim per arrossegar la vida

o ser arrossegats, lògicament, per altre cos ).

Anaïs,

glamour francès sobre la sorra,

concavitats còncaves-convexes a ran de terra.

Noia del temps que no s´atura.

Flor innomenable madurant al sol.

Bellesa ardent cedint a l´envestida de les ones.