En la luz te levantas,
pequeña flor de tierra,
y con labios azules
el mar te da
blandos besos de agua.
Un rezo se extravía
como piedra de música,
y el día se arrodilla
en tu sangre sonora.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patmos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patmos. Mostrar tots els missatges
dimarts, 8 de desembre del 2020
divendres, 13 de desembre del 2019
Patmos
El mar
rosa oberta al cor de
matinada
deixava lliscar
la barca que ens portava
a la petita illa.
No ho sabíem, Senyor,
i et cercàvem
en l’escuma perduda de
l’onada,
en la roca esquerdada de
l’amor
que vessa a cor obert
de tots els que
t’estimem,
en l’oblit i el silenci
de les petxines colgades
a la sorra,
en el cant de la pedra,
en el rostre de Joan
perdut en el mar
procel·lós
de l’esperança,
en la llum dins la Llum
il·luminant foscúria i
covardia.
Et cercàvem, Senyor,
et cerquem, i aprenem
a poc a poc a trobar-te.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)