XVII
Els grills es contenen
perquè dolor és mesura de silencis.
Les teves passes ressonen
castigant la tarda que agonitza.
I jo
estimo l´home sense escut, sense llança,
derrotat,
aquell del saló opac,
nu i veritable,
lluny dels gerros xinesos
i els assessors d´imatge,
sol amb el plor
i la deserta pell tornant a les meves mans.
Se contienen los grillos
porque dolor es medida de silencios.
Tus pasos resuenan
castigando la tarde que agoniza.
Y yo
amo al hombre sin escudo, sin lanza,
derrotado,
aquél del salón opaco,
desnudo y verdadero,
lejos de los jarrones chinos
y los asesores de imagen,
sólo con el sollozo
y la desierta piel regresando a mis manos.
