Un temps trencat

            La recordo formosa

            depassada la trentena.

            Dels seus millors anys

            l'ímpetu, la força,

            preparant el futur.

            Brillant doctorat

            i un treball elitista

            han fet una dona

            segura, independent,

            el producte final

            d'un temps trencat.

            Quan la solitud l'envaeix,

            les seves mans es troben

            encerclant tot el buit,

            i aleshores

            l'amor que a voltes

            la va fregar amb tendresa

            és pedra que fa blanc

            al centre de la sang.

            Són ferides obertes

            els ventres com el món

            de mares primerenques,

            els profunds solcs als ulls

            i el caminar lent

            al dolor intuït.

            El futur és

            buidar-se en projectes

            somiant-se ella mateixa

            en la nit del seu ventre pla.