Busco
otra forma de saberme mía
otros destellos
si queréis, a costa de pecar
de malvivir misterios que me irritan
como a usted
tres veces
más…
Si
me rindió el mar
cabalgando mi vientre
golpeando mis nalgas
degustando mis senos
mientras un viento inmortal
desgajaba el cabello tiernamente
al borde dolorido de la playa
tres veces
más…
Reseguí incansable la palabra
para sentirme viva
y no un proyecto
que libremente alguien insinúa
tres veces más…
De Poso de unos destrozos
Intuïm
aqueix tros de mirada absent
tombada, perduda en l’espai
on
el que mancava a la paraula
per fixar-la
podia afegir-se
com a batec a un altre batec
compassadament
llavors
ens fa mal l’aire
que acarona els llavis mig-oberts
i voldríem cridar
a l’estela impalpable
que la distància fon inexplicablement
castigar el silenci
que envaeix la nostra carn
com un somni de mort irremeiable
però
no hi ha temps a què posar fita
com no hi ha final irreductible
ni ombra sense llum incorporada
i
emmotllar el cor a la gola
és recollir l’eco esclatant amb sons
de la nostra por.
Del poemari Potser un altre dia
