Intuïm
aqueix tros de mirada absent
tombada, perduda en l’espai
on
el que mancava a la paraula
per fixar-la
podia afegir-se
com a batec a un altre batec
compassadament
llavors
ens fa mal l’aire
que acarona els llavis mig-oberts
i voldríem cridar
a l’estela impalpable
que la distància fon inexplicablement
castigar el silenci
que envaeix la nostra carn
com un somni de mort irremeiable
però
no hi ha temps a què posar fita
com no hi ha final irreductible
ni ombra sense llum incorporada
i
emmotllar el cor a la gola
és recollir l’eco esclatant amb sons
de la nostra por.
Del poemari Potser un altre dia
Bonic!
ResponElimina