El mar
rosa oberta al cor de
matinada
deixava lliscar
la barca que ens portava
a la petita illa.
No ho sabíem, Senyor,
i et cercàvem
en l’escuma perduda de
l’onada,
en la roca esquerdada de
l’amor
que vessa a cor obert
de tots els que
t’estimem,
en l’oblit i el silenci
de les petxines colgades
a la sorra,
en el cant de la pedra,
en el rostre de Joan
perdut en el mar
procel·lós
de l’esperança,
en la llum dins la Llum
il·luminant foscúria i
covardia.
Et cercàvem, Senyor,
et cerquem, i aprenem
a poc a poc a trobar-te.
Bonic poema!
ResponEliminaMoltes gràcies!
Elimina