Primavera
Una mandra de flors
amb música i rellotge
obren els ulls i el cos al dia.
la dutxa, el cafetó,
l’entrepà, els llibres,
les corredisses i el món
penjat a la negra melena,
i el món al pas
de la noia Maria.
Estiu
El cel està estrellat.
La platja mira la jove que somnia
una VEU com la claror del dia.
Ella espera.
Ara té tot el remor del mar
que li canta el magnificat
do d’un silenci d’aigua.
Tardor
Es mira al mirall,
li han dit que els seus ulls
tenen color de mel i de tardor.
Sap que és bonica
i que això li ve donat.
Ha quedat a les cinc amb Josep
per anar al cinema.
Dóna color als ulls i als llavis
mentre somriu a l’Amor.
Hivern
Maria torna a casa,
el treball feixuc del dia
i el cansament no esborra
l’alegria que vessa cantant
mentre endreça la cambra dels
petits,
prepara el berenar
i vigila l’olla del sopar.
El bany, un conte, un prec,
un somni, una nit plàcida;
els nens i la tendresa
omplen espais d’amor
i de paraules.
Maria els mira.
Sap que com l’onada
seran abatuts contra la sorra
i tornaran al mar de l’esperança,
que el dolor i el fracàs
potser els farà forts,
i que sempre tindran
un CEL malva, blau,
rosa o vermell
on alçar la mirada.
Moltes gràcies!
ResponElimina