A les esglèsies de Sant Pere de Terrassa

 Doneu-me la pedra!

Aquesta tarda de sol envellit

vull la tardor de la pedra,

vull la veu última i el mut record de Bizanci.

Que se´n revelin tots els misteris

en el polsim daurat d´aquest silenci !

Doneu-me la pedra !

Per passejar la sang als vuit braços oberta

en un crit infinit.

Del migdia al nord,

del llevant al ponent els ciris astorats

es moren dolçament besant-se a les parets.

Doneu-me el darrer sofriment

la utopia i els mots d´aquells avantpassats

fosos ara a la pedra

i dexeu que els meus ulls

tornin a enamorar-se 

d´intemporals colors i cavallers antics.

Tertúlia Literària :Temes de la nostra ciutat.

Dimarts, 14 de març de 1995

Associació de Poetes Terrassencs.