Internet

            Per Internet

            el crit d'un poema:

            vaig gastant la vida

            de l'avió al cotxe,

            de l'hotel al despatx,

            del còctel al museu.

            Per fi arribo a casa i

            algú s'ha menjat els meus bombons.

            A més

            estic sol aquesta tarda

            i em fa mal el sol

            i el record procaç

            d'una platja l'agost.

            Enyoro l'or

            dels núvols

            -apaivagat fulgor

            en la terra implacable-

            i l'ala recollida dels ocells.

            Em fereixen

            les solitàries morts

            als parcs

            i el metall que va comprar

            l'enlluernament

            d'agulles assassines.

            Es ven a les pantalles

            el silenci de l'home

            que ho ha perdut tot,

            i el gest dels ulls

            s'acostuma al dolor,

            i ens torna roïns

            o a voltes compassius

            però esperant sempre

            que el sistema el compri.

            No sento ara

            que algú

            s'hagi menjat els meus bombons.