La tardor

A poc a poc la llum es fa vermella

i busca l'acollidora fressa del carrer conegut.

Torna el temps de la cambra que ens estima,

el temps dels ulls seguint el ritu dels ocells fugissers.

Més enllà de la còrnia empresonen les ales

ficcions de fulles púrpura.

Ens neix un exili violeta als llavis, malenconia.

Trenca el vent somriures de mainada.

Quallades les estrelles a la negror

intemporal del cel, degotegen un silenci anònim.

"Quatre estacions per a un carrer (Poemes dedicats al carrer Gaudí de Terrassa)"

Publicat a "Paraules violeta", Terrassa, 1995.

Col·lecció Casal de la Dona.