Traspasses indolent la brevetat mecànica
del semàfor.
El sol
besa
crema
marca
la bravura de la teva pell.
Somrius
perquè per a tu la vida encara és el llibre blanc
de la innocència.
Els teus passos apropen i allunyen al món
que creus posseir.
Et gravo a la memòria malenconiosament.
Passes i existeixes
abocat a un futur cec
on és interrogant la paraula.
Aquel libro hablaba siempre
del milagro de tu vientre dormido...
Una y otra vez horadaron tu sombra
y la desesperanza sembró vacío entraña a entraña.
Amar para perder
sin perdonar el desafío de lo imposible.
Amar como costumbre tras la gran puerta de los
silencios.
Amar, Sara, amar aunque nunca
tu sangre se rompa en otra sangre.
Aquell llibre parlava sempre
del miracle al teu ventre adormit...
Un cop i un altre van foradar la teva ombra
i la desesperança sembla buidor entranya a
entranya.
Estimar per perdre
sense perdonar el repte de l´impossible.
Estimar com a costum darrera la gran porta dels
silencis.
Estimar, Sara, estimar encara que mai
la teva sang es trenqui en altra sang.
