Sara

 Aquell llibre parlava sempre

del miracle al teu ventre adormit...

Un cop i un altre van foradar la teva ombra

i la desesperança sembla buidor entranya a

                                                                     entranya.

Estimar per perdre

sense perdonar el repte de l´impossible.

Estimar com a costum darrera la gran porta dels

                                                                             silencis.

Estimar, Sara, estimar encara que mai

la teva sang es trenqui en altra sang.