L’ajuntament damunt un MacDonalds.
Davant,
un home amb vestit clar d’estiu
es deixa caure en un banc sota les
acàcies.
Porta a les mans baladres blanques.
Una jove espigada i rossa
s’asseu al seu costat. L’home li
ofereix
el petit ram amb un somriure etílic.
La noia ni se’l mira.
A punt de caure sobre els seus peus
insegurs,
l’home comença a caminar i a oferir
les seves flors pels carrers
d’aquell Pécs
d’oci i brogit.
Es perden les baladres
entre els vianants indiferents, però
en aquell mateix instant
en qualsevol ciutat
en la ciutat que sempre anirà amb tu
hi haurà un home perdut,
amb flors a les mans
disposat a estimar una noia.
