Petra

Del rosa quasi sang

al negre més intens

en els ulls del beduí

que ven dagues, figures, petits records

per després del viatge.

D’aquells éssers formosos

amb xilabes molts llargues

i somriures lleugers,

a aquest desert tan vell

tan real pas a pas.

Nabateus indòmits

guardadors de bellesa.

La cobdícia bombardejà

la terra en forma de legions

i Trajà va sumar

la sang quasi rosa

a l’imperi romà.

Mor el sol sobre Petra

igual que papallona

tocada per la mà

que l’estimà amb feresa

i va deixar als seus dits

tot el polsim del dia.