Machu Picchu

De son trencada va la boira

cobrint i descobrint tota l’altura,

i de sobte la llum obre les portes

surant el dia daurat com la llimona.

El temps fa olor a llàgrima d’estels

i l’espai guarda secrets de sol i pedra antiga.

Aquesta primavera ascendint lentament

en el tènue alè

de les flors silencioses

i en bellesa tan breus, és la vida mateixa.

Trencada de sol la immensitat,

el Machu Picchu en flames

incendia un or vell en la mirada.