És una flor el teu nom
que tanca i obre el dia
rebentant amb la llum
la carn d’aquestes pedres.
Quedà aquí la història
-sedejant i astorada-
passejant la mirada
d’oliver a esbarzer,
de figuerassa a card,
de l’oblit a l’oblit.
Tanca el temps
la porta del record
amb la mà que batega
com un tambor llunyà.
Genial!
ResponEliminaMoltes gràcies!
Elimina