El temps i el vers

El glaç és un mirall

on el temps es detura

jugant a ser i no ser.

Després, lentament,

es fon com la rosada

en la mà d’un infant.

Tot comença al mirall de la vida

fent-se veu, i ritme, i música.

i cadència, i potser vers,

vers que es perd

en una fosca nit,

en un mar que ens fereix

i ens porta solitud,

i records presoners de llunes oblidades.

Som temps que ens buida, oblit,

carn de rosa abrusada,

expressió que s’afanya

bevent la llum del dia,

mirall d’un miracle que ens nomena.

Mirall de Glaç (1980)