dimarts, 13 d’agost del 2024

Banderas inciertas

 El frío de este final de enero

y la luz de la tarde que lentamente muere

como esta elegía de infinita dulzura

perdiéndose en el aire.

Igor Rachmaninoff, las manos en las cuerdas,

rompiendo en el silencio

la oscuridad que acecha

y la vida que agita sus banderas inciertas

detiene este momento

ingrávido, rendido, dolorosamente bello.


De la antología Poemas,2022. OmniaBooks.

dilluns, 12 d’agost del 2024

Llum en les mans

                                          Al pintor y amigo Antonio Pineda


      I


Per embellir les teles

doneu-li el blanc,

aquest blanc

que es fa llum en les mans

amb una màgia antiga

que ens parla d´un gènesi,

d´una recerca nova

de formes i bellesa.


Después

el sol grita en los trazos,

el corazón estalla

en colores y vida

la estética cabalga

en un corcel de fuego,

es música de luz

fascinando miradas,

contemplando el milagro

de materia animada,

legado de emotiva hermosura

que todo lo transforma.


    II


Mireu el blau del Sud

encarnat en les mans

que cerquen l´infinit.


Contemplad el otoñal latido,

fuego que sangra

en la lenta agonía de los àrboles.


Digueu-me com l´ocre de la terra

vesteix els verds del nord

emmirallant-se en l`aigua de les cales.


Tocad en el ocaso

el sol que yace

en los pinceles de oro.


Fruïu d´un esclat violeta,

paradís retrobat

en somnis impossibles.


Retened para siempre

ese color de luz

exacta donación de la belleza.


De l´antología Poemas ,2022. OmniaBooks.

diumenge, 11 d’agost del 2024

Ampurias

                                    A  Anna Murià

La mar, la mar, la mar.

Teje Penélope cabelleras de plata

sobre el vientre de Ulises.

Las barcas llegaron,

varadas para siempre ;

juegan a su recuerdo inquietudes de olas.

Ojos y corazón, en ellos, mineral añoranza

hace temblar la piel por agua poseída.

Inicia el viento la danza de las horas,

se posa en las ruinas,

las besa y las penetra

sucumbiendo a un misterio de luz y de silencio.

¿ De dónde viene la fuerza del pasado ?

¿ Esta fuerza capaz de abrir en canal

la esencia de la vida,

de poner remos a los signos

y hacerlos navegar entre un azul y otro...?

¡ la luz !

La luz contra las sombras.

La luz  más allá de la nada

que tragó la gloria del hombre y de sus dioses.

La luz quemando piedras de miradas antiguas.

Se incendia el pensamiento bajo el sol inclemente

y, de su sangre, una Venus de espuma otra vez

                                                            se enamora.

dissabte, 10 d’agost del 2024

Empúries

                                   A Anna Murià

La mar, la mar, la mar.

Penèlope teixeix cabelleres d´argent

sobre el ventre d´Ulisses.

Arribaren les barques,

varades ja per sempre;

juguen al seu record inquietuds d´ones.

Un enyor mineral al cor i als ulls

fa tremolar la pell posseïda per l´aigua.

Inicia el vent la dansa de les hores,

es posa en les ruïnes,

les besa i les penetra

sucumbint a un misteri de llum i de silenci.

D´on ve la força del passat ?

Aquesta força capaç d´obrir en canal

l´essència de la vida,

de posar rems als signes

i fer-los navegar entre un blau i altre blau...?

La llum!

La llum contra les ombres.

La llum més enllà del no-res

que va engolir la glòria dels homes i els seus déus.

La llum cremant les pedres de mirades antigues.

S´incendia el pensament sota el sol inclement

i, de la seva sang, una Venus d´escuma altre cop

                                                         s´enamora.

divendres, 9 d’agost del 2024

Juan

 Los libros te apasionan

- Juan sin miedo a la letra impresa -:

siempre quisiste ser periodista.

Buscas impaciente algo nuevo, justo y solidario

en este mundo confuso y despiadado

- Juan sin tierra donde sembrar

conocimientos y experiencias -.

Das sin recibir nada a cambio.

Das para que los caminos no se borren

y vuelves,como otros,

con los pies descalzos

y las manos vacías.

dijous, 8 d’agost del 2024

Joan

 Els llibres t´apassionen

- Joan sense por a la lletra impresa - :

sempre vas voler ser periodista.

Busques impacient quelcom nou, just i solidari

en aquest món confós i despietat

- Joan sense terra on sembrar

coneixements i experiències -.

Dones sense rebre res a canvi.

Dones perquè els camins no s´esborrin

i tornes, com d´altres,

amb els peus descalços

i les mans buides.

dimecres, 7 d’agost del 2024

Víctor

 Víctor es la fuerza contenida,

el acero del músculo,

la inteligencia reposada.

Acaso aquel sonrojo al beso de salobre

fuera escape natural de la ternura,

como un metal sumergido en líquido

que desplaza el peso del amor,

la suma total de lo insaciable.

dimarts, 6 d’agost del 2024

Víctor

 Víctor és la força continguda,

l´acer del múscul,

la intel.ligència reposada.

Potser aquella vergonya al petó de salobre

fóra fugida natural de la tendresa,

com metall submergit en líquid

que desplaça el pes de l´amor,

la suma total de l´insaciable.

dilluns, 5 d’agost del 2024

Margaritas de Oran

 Blanca visión de luna.

Noche para nacer rasgando el aire.

El dolor asienta su grito, tiembla la casa.

Una vida, un hueco al ancho mundo.

Calla el almuecín: ha pasado su hora.

Vacía de plegarias, la mezquita cierra los ojos.

En lo más alto indagan al silencio.

De los jardines sube un vaho de margaritas

que se opone a lo oscuro.

Una sombra entierra la placenta

y la tierra canta una nana de arena.

diumenge, 4 d’agost del 2024

Margarides d´Oran

                                

                          A Margaritte Gatti i Antoine Vasquez


Blanca visió de lluna.

Nit per néixer esquinçant l´aire.

El dolor afirma el seu crit, tremola la casa.

Una vida, un buit a l´ample món.

Calla el muetzí: ha passat l´hora.

Buida de pregàries, la mesquita tanca els ulls.

Al capdamunt indaguen el silenci.

Dels jardins puja un baf de margarides

que s´oposa a la foscor.

Una ombra enterra la placenta

i la terra canta una cançó de sorra.

dissabte, 3 d’agost del 2024

Anaïs

Anaïs tiene nombre de perfume subliminal.

Llegó a la playa desafiando con su figura

las miradas furtivas; también las otras.

( Un cuerpo es lo que tenemos para arrastrar la vida

o ser arrastrados,lógicamente, por otro cuerpo ).

Anaïs,

glamour francés sobre la arena,

concavidades cóncavasconvexas a ras de tierra.

Muchacha del tiempo que no cesa.

Flor innombrable madurando al sol.

Belleza ardiente cediendo al toque a rebato

                                                        de las olas. 

divendres, 2 d’agost del 2024

Anaïs

 Anaïs té nom de perfum subliminal.

Arribà a la platja desafiant amb la seva figura

les mirades furtives; també les altres.

( Un cos és el que tenim per arrossegar la vida

o ser arrossegats, lògicament, per altre cos ).

Anaïs,

glamour francès sobre la sorra,

concavitats còncaves-convexes a ran de terra.

Noia del temps que no s´atura.

Flor innomenable madurant al sol.

Bellesa ardent cedint a l´envestida de les ones.





dijous, 1 d’agost del 2024

Muchacho

 Traspasas indolente la brevedad mecánica

                                                     del semáforo.

El sol

         besa

                quema

                           marca

                                     la bravura de tu piel.

Sonríes porque, para tí, la vida todavía es

                          el libro blanco de la inocencia.

Tus pasos aproximan y alejan al mundo

                                                 que crees poseer.

Te grabo en la memoria melancólicamente.

Pasas y existes

                       abocado a un futuro ciego

donde es interrogante la palabra.