Margarides d´Oran

                                

                          A Margaritte Gatti i Antoine Vasquez

Blanca visió de lluna.

Nit per néixer esquinçant l´aire.

El dolor afirma el seu crit, tremola la casa.

Una vida, un buit a l´ample món.

Calla el muetzí: ha passat l´hora.

Buida de pregàries, la mesquita tanca els ulls.

Al capdamunt indaguen el silenci.

Dels jardins puja un baf de margarides

que s´oposa a la foscor.

Una ombra enterra la placenta

i la terra canta una cançó de sorra.