Víctor és la força continguda,
l´acer del múscul,
la intel.ligència reposada.
Potser aquella vergonya al petó de salobre
fóra fugida natural de la tendresa,
com metall submergit en líquid
que desplaça el pes de l´amor,
la suma total de l´insaciable.
Suggerent...
Moltes gràcies, Víctor!!!!!
Maco!!!
Moltes gràcies, terrassistes!!!!!
Felicitats, guapíssima!!!!!
Moltes gràcies, guapíssim!!!!!
Suggerent...
ResponEliminaMoltes gràcies, Víctor!!!!!
EliminaMaco!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, terrassistes!!!!!
EliminaFelicitats, guapíssima!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, guapíssim!!!!!
Elimina