dijous, 20 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                    XX


Desconec l´audàcia

i tinc por de la mort.

Iran ... Coran... Iraq,

claus del paradís

per a innocents vessats.

Sri Lanka,

Beirut,

Iugoslàvia...,

vampirs segle vint-i-u després de Crist,

trànsit sense encàrrec,

cotxe-bomba últim model.

Un cicló de sang

ha escombrat les rosaledes de ciment.

Paperes fluorescents acullen les restes més IVA.



Desconozco la audacia

y temo la muerte.

Irán...Corán...Irak,

llaves del paraíso

para inocentes derramados.

Sri Lanka,

Beirut,

Yugoslavia...,

vampiros del siglo veintiuno después de Cristo,

tránsito sin encargo,

coche-bomba último modelo.

Un ciclón de sangre

ha barrido las rosaledas de cemento.

Papeleras fluorescentes acogen restos más IVA. 

dimecres, 19 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                   XIX


La flor del préssec

fet almíbar,

a la calor del foc,

esbargeix la tarda.

L´agost avança blanc d´escuma i sal,

polsós i suat.

Persegueix

la suau pell del record

i es crema en la teva absència.

I és que és tan fàcil

consumir les paraules que vas deixar

a cada racó i estar buida !

No escolto aquell informatiu que ens interessaba

i atanso l´oïda als racons,

tot esperant el murmuri de la teva veu

compartint inquietuds.

Després,

torno a la butaca ocre esperant l´instant

d´acabar el poema en la teva mirada.



La flor del melocotón

hecho almíbar,

al calor de la lumbre,

entretiene la tarde.

Agosto avanza blanco de espuma y sal,

polvoriento y sudado.

Persigue

la suave piel del recuerdo

y se quema en tu ausencia.

¿ Y es que es tan fácil

consumir las palabras que dejaste

junto a cada rincón y estar vacía !

Desoigo aquel informativo que nos interesaba

y acerco el oído a las paredes,

esperando el murmurio de tu voz

compartiendo inquietudes.

Luego,

vuelvo al sillón ocre esperando el instante

de acabar el poema en tu mirada. 

dimarts, 18 de juny del 2024

La suau pell del record/La suave piel del recuerdo

                 XVIII


S´han assecat les roses

que a manera de barricada

vaig posar davant la porta.

Hom tendeix a pensar

encara que no ho vulgui.

Fugir de la història

que ens toca viure.

Fugir cap endavant

a cops o en ziga-zaga

amb tot un bagatge derrotat

i la fabulació de l´espera en el límit.



Se han secado las rosas

que a modo de barricada

puse ante la puerta.

Uno tiende a pensar

aunque no quiera.

Huir de la historia

que nos toca vivir.

Huir hacia  adelante

a golpes o en zigzag

con todo un bagaje derrotado

y la fabulación de la espera en el límite. 

dilluns, 17 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                 XVII


Els grills es contenen

perquè dolor és mesura de silencis.

Les teves passes ressonen

castigant la tarda que agonitza.

I jo

estimo l´home sense escut, sense llança,

derrotat,

aquell del saló opac,

nu i veritable,

lluny dels gerros xinesos

i els assessors d´imatge,

sol amb el plor

i la deserta pell tornant a les meves mans.



Se contienen los grillos

porque dolor es medida de silencios.

Tus pasos resuenan

castigando la tarde que agoniza.

Y yo

amo al hombre sin escudo, sin lanza,

derrotado,

aquél del salón opaco,

desnudo y verdadero,

lejos de los jarrones chinos

y los asesores de imagen,

sólo con el sollozo

y la desierta piel regresando a mis manos.

diumenge, 16 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                     XVI


Com petits Davids

escapats de l´Acadèmia

juguen sota les dutxes públiques,

alcen els seus cossos

i giren, giren la mirada

i la vida d´alegre calidoscopi.

Després,

trencant canícules i blaus,

es penetren de flaires femenins.

Això,

a qualsevol hora,

en qualsevol platja,

amb un dolç accent italià.




Como pequeños Davides

escapados de la Academia

juegan bajo las duchas públicas,

yerguen sus cuerpos

y giran, giran la mirada

y la vida de alegre calidoscopio.

Después,

rompiendo canículas y azules,

se penetran de halos femeninos.

Esto,

en cualquier hora,

en cualquier playa,

con un dulce acento italiano.

dissabte, 15 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                          XV


Han degollat el sol,

plora el cel

sobre la plenamar.

Confusió, tristesa.

La platja solitària

enfronta el seu abandó

als cossos fugitius.

Un top-less aleteja arravatat

castells  aire

xinel.la  escarlata.

Tot real

com llauna rovellada.

Tot absència

entre els meus peus blaus.



Han degollado al sol,

llora el cielo

sobre la pleamar.

Confusión , tristeza.

La playa solitaria

enfrenta su abandono

a los cuerpos huidos.

Un top-less aletea arrebatado

castillos  aire

chinela  escarlata.

Todo real

como herrumbre enlatada.

Todo ausencia

entre mis pies azules.

divendres, 14 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                          XIV


                                       A una jove víctima

                                       de l´atemptat d´Hipercor.


Somniava amb Alexandria

i gairebé se sentí Cleopatra,

amb maillot rosa

en el provador dels grans magatzems.

Abassegà la seva pell

l´amonal anònim

que lluny manipulava l´àspid.

Fou el final d´un amor impossible

i totes les coses sentiren terror

d´èsser posseïdes pels somnis.



Soñaba con Alejandría

y casi se sintió Cleopatra,

con maillot rosa

en el probador de los grandes almacenes.

Entró a saco en su piel

el amonal anónimo

que lejos manipulaba el áspid.

Fue el final de un amor imposible

y todas las cosas sintieron terror

de ser poseídas por los sueños.

dijous, 13 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                    XIII


Aquelles transgressions de cometes

agredint retines sobre les mareselves,

aquella olor de causa sense culpable

cobrint de rosada les banyes de la lluna,

i tota la fragància de terra violada

ressonant als llavis.

Reviuen tantes coses a l'insomni...

Voluntat de ser,

batecs morts.



Aquellas transgresiones de cometas

agrediendo retinas sobre las madreselvas,

aquel olor de causa sin culpable

cubriendo de rocío los cuernos de la luna,

y toda la fragancia de tierra violada

resonando a los labios.

Reviven tantas cosas al insomnio...

Voluntad de ser,

latidos muertos.

dimecres, 12 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo.

                             XII


Henry va quedar atrapat.

El quitrà va enganxar el seu paladar

sota quatre rodes antilliscants

roig or blau...

No moris abans que brollin les margarides!



Henry quedó atrapado.

El alquitrán pegó su paladar

bajo cuatro ruedas antideslizantes

rojo oro azul...

¡No mueras antes de que broten las margaritas!

dimarts, 11 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                        XI

 

Daurat i trèmol

banya el darrer raig de la posta

al rissós onatge.

Un fer l'ullet assolellat

convida a perdre's

pel camí ardent,

a desdibuixar-se

en infinits punts lluminosos

per acabar com sempre

amb la fugida inútil

acaronant la cresta de l'onada.



Dorado y trémulo

baña el último rayo del ocaso

al rizoso oleaje.

Un guiño soleado

invita a perderse

en la senda ardiente,

a desdibujarse

en infinitos puntos luminosos

para acabar como siempre

con la huida vana

acariciando la cresta de la ola.

dilluns, 10 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                          X


Castrada l'horabaixa

declina amb agònics xiscles d'orenetes.

Vents tot just perceptibles bressolen l'ordi.

Baixa pel corriol del turó

un noi estranger tacat de pigues,

es remena a ritme de no sé què,

silenci auricular enganxat a les orelles.

Una gavina rectilínia talla l'èter.

Jo miro

i sento la meva sang cansada

de tot l'esdevenir bellugant-se

en el cos que s'allunya.



Castrado el atardecer

declina con agónicos chillidos de golondrinas.

Vientos apenas perceptibles mecen la cebada.

Baja por el sendero del altozano

un muchacho extranjero manchado de pecas,

se contornea al ritmo de no sé qué,

silencio auricular pegado a las orejas.

Una gaviota rectilínea corta el éter.

Yo miro

y siento mi sangre cansada

de todo el devenir moviéndose

en el cuerpo que se aleja.

diumenge, 9 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                           IX


                                            A mi amiga y pintora

                                            Sheila Nielsen.


Sheila Nielsen

ha pintado la noche blanca.

Huye del frío de la corona británica

de un amor intenso

que ha quemado las velas

en Trafalgar Square.

Por eso sus pinceles

desgarran el negro día y la blanca noche

mientras copulan hormigas en las flores.



Sheila Nielsen

ha pintat la nit blanca.

Fuig del fred de la corona britànica

d'un amor intens

que ha cremat les veles

a Trafalgar Square.

Per això els seus pinzells

esquincen el negre dia i la blanca nit

mentre copulen formigues a les flors. 

dissabte, 8 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                          VIII


Arrencat d´un tot misteriós,

gra de sorra mínim,

acomodes la meva empremta,

cruixes i t´abandones

successivament a la calor de l´instant.

Saps que més enllà

d´aquesta explosió de vida

solament queda el silenci?



Arrancado de un todo misterioso,

grano de arena mínimo,

acomodas mi huella,

crujes y te abandonas

sucesivamente al calor del instante.

¿ Sabes que más allá

de esta explosión de vida

sólo queda el silencio? 

divendres, 7 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                                                   

                                     VII

                                                         Recordant la iaia Lola

                                                         quan paràvem la fresca

                                                         en un carrer de Verges.


Vuitanta- vuit vegades

tres- cents seixanta- cinc

aclaparaments de Leviatàn

sense escapar del laberint.

Blanca i rosa com la flor del cotó.

No fugis !

Hi ha crosses a les teves mans

i sempre vas recórrer camins propers.

No sabries qué fer amb ales renovades.

A les nits estiuenques rememores

passats símbols que justifiquen

llums i ombres en la teva arrel profunda

mentre torna el vent a la platja deserta.




Ochenta y ocho veces

trescientos sesenta y cinco

agobios de Leviatán

sin escapar del laberinto.

Blanca y rosa como la flor del algodón.

¡ No huyas !

Hay muletas en tus manos

y siempre recorriste caminos próximos.

No sabrías qué hacer con alas renovadas.

En noches estivales rememoras

pasados símbolos que justifican

luces y sombras en tu raíz profunda

mientras regresa el viento a la playa desierta.

dijous, 6 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo.

                     VII


Dejo que el agua me contenga.

El círculo rojo estrangula mi cuello.

Sobre esta corteza apenas temporal

fluyen soplos vivientes que asesinan

los llantos salados

de las madrugadas.


Deixo que l´aigua em contingui.

El cercle vermell estrangula el meu coll.

Damunt aquesta escorça tot just temporal

flueixen alenades vivents que assassinen

els plors salats

de les matinades.

dimarts, 4 de juny del 2024

La suau pell del record/La suave piel del recuerdo.

                     VI

Abalorios, quincalla, máscaras

de porcelana sobre tenderetes callejeros.

Toda rubia y grácil

pasea la mirada melancólica

bajo un disfraz Benetton

noventa  sesenta  noventa

venus mediterránea para Play-Boy

exacto ataúd para un final

donde no se perdona la vida cada día.



Vidrets, quincalla, màscares

de porcellana damunt paradetes de carreró.

Tota rossa i gràcil

passeja la mirada melangiosa

sota una disfressa Benetton

noranta  seixanta  noranta

venus mediterrània per a Play-Boy

exacte taüt per a un final

on no es perdona la vida cada dia.

dilluns, 3 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                          V

Palos y mástiles

banderas que agitan las ideas

de una revolución de mariposas.

Estallan colores manchando espumas.

Desertan los ejércitos

y quedan en las olas

brillantes polvillos últimos

ojos abiertos y antenas de Pentágono.



Pals i màstils

banderetes que agiten les idees

d´una revolució de papallones.

Esclaten colors embrutint escumes.

Deserten els exèrcits

i queden damunt les ones

brillants polsims darrers

ulls oberts i antenes de Pentàgon. 

diumenge, 2 de juny del 2024

La suau pell del record/La suave piel del recuerdo

                            IV

Pasan bulliciosas muchachas

camino hacia la mar

- una brisa salobre entre cabellos afro-.

Ríen y gesticulan inconscientes.

Luego,

en un ritual inaprendido,

se funden con las olas.

Son ya

espuma de carne transparente

relegada al olvido.




Passen bullicioses noies

camí de mar

- una brisa salobre entre cabells afro -. 

Riuen i gesticulen inconscients.

Després,

en un ritual inaprès,

es fonen amb les ones.

Són ja

escuma de carn transparent

relegada a l´oblit.


 

dissabte, 1 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                          III

Van velas blancas

vulnerando azules superficies,

risas en su raíz flotante

y un mundo dejándose llevar

contra viento y marea

hacia el vacío.



Van veles blanques

vulnerant superfícies blaves,

somriures en la seva arrel flotant

i un món deixant-se portar

contra vent i marea

cap al buit.


( La suau pell del record / La suave piel del recuerdo ) 1996.