dimecres, 19 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                   XIX


La flor del préssec

fet almíbar,

a la calor del foc,

esbargeix la tarda.

L´agost avança blanc d´escuma i sal,

polsós i suat.

Persegueix

la suau pell del record

i es crema en la teva absència.

I és que és tan fàcil

consumir les paraules que vas deixar

a cada racó i estar buida !

No escolto aquell informatiu que ens interessaba

i atanso l´oïda als racons,

tot esperant el murmuri de la teva veu

compartint inquietuds.

Després,

torno a la butaca ocre esperant l´instant

d´acabar el poema en la teva mirada.



La flor del melocotón

hecho almíbar,

al calor de la lumbre,

entretiene la tarde.

Agosto avanza blanco de espuma y sal,

polvoriento y sudado.

Persigue

la suave piel del recuerdo

y se quema en tu ausencia.

¿ Y es que es tan fácil

consumir las palabras que dejaste

junto a cada rincón y estar vacía !

Desoigo aquel informativo que nos interesaba

y acerco el oído a las paredes,

esperando el murmurio de tu voz

compartiendo inquietudes.

Luego,

vuelvo al sillón ocre esperando el instante

de acabar el poema en tu mirada. 

10 comentaris: