XIX
La flor del préssec
fet almíbar,
a la calor del foc,
esbargeix la tarda.
L´agost avança blanc d´escuma i sal,
polsós i suat.
Persegueix
la suau pell del record
i es crema en la teva absència.
I és que és tan fàcil
consumir les paraules que vas deixar
a cada racó i estar buida !
No escolto aquell informatiu que ens interessaba
i atanso l´oïda als racons,
tot esperant el murmuri de la teva veu
compartint inquietuds.
Després,
torno a la butaca ocre esperant l´instant
d´acabar el poema en la teva mirada.
La flor del melocotón
hecho almíbar,
al calor de la lumbre,
entretiene la tarde.
Agosto avanza blanco de espuma y sal,
polvoriento y sudado.
Persigue
la suave piel del recuerdo
y se quema en tu ausencia.
¿ Y es que es tan fácil
consumir las palabras que dejaste
junto a cada rincón y estar vacía !
Desoigo aquel informativo que nos interesaba
y acerco el oído a las paredes,
esperando el murmurio de tu voz
compartiendo inquietudes.
Luego,
vuelvo al sillón ocre esperando el instante
de acabar el poema en tu mirada.
Records...
ResponEliminaMoltes gràcies, Víctor!!!!!
Elimina¡Felicidades!
ResponElimina¡Muchas gracias, Daniel!
EliminaFelicitats, guapíssima!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, guapíssim!!!!!
EliminaEnhorabona!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, terrassistes!!!!!
EliminaMaco!
ResponEliminaMoltes gràcies, Tània!!!!!
Elimina