La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                          X

Castrada l'horabaixa

declina amb agònics xiscles d'orenetes.

Vents tot just perceptibles bressolen l'ordi.

Baixa pel corriol del turó

un noi estranger tacat de pigues,

es remena a ritme de no sé què,

silenci auricular enganxat a les orelles.

Una gavina rectilínia talla l'èter.

Jo miro

i sento la meva sang cansada

de tot l'esdevenir bellugant-se

en el cos que s'allunya.

Castrado el atardecer

declina con agónicos chillidos de golondrinas.

Vientos apenas perceptibles mecen la cebada.

Baja por el sendero del altozano

un muchacho extranjero manchado de pecas,

se contornea al ritmo de no sé qué,

silencio auricular pegado a las orejas.

Una gaviota rectilínea corta el éter.

Yo miro

y siento mi sangre cansada

de todo el devenir moviéndose

en el cuerpo que se aleja.