III
Van velas blancas
vulnerando azules superficies,
risas en su raíz flotante
y un mundo dejándose llevar
contra viento y marea
hacia el vacío.
Van veles blanques
vulnerant superfícies blaves,
somriures en la seva arrel flotant
i un món deixant-se portar
contra vent i marea
cap al buit.
( La suau pell del record / La suave piel del recuerdo ) 1996.
Endavant...
ResponEliminaMoltes gràcies, Víctor!!!!!
EliminaEnhorabona!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Alícia!!!!!
EliminaFelicitats, guapíssima!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, guapíssim!!!!!
EliminaBonic!
ResponEliminaMoltes gràcies, Tània!!!!!
EliminaMaco!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, terrassistes!!!!!
Elimina