La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                 XVII

Els grills es contenen

perquè dolor és mesura de silencis.

Les teves passes ressonen

castigant la tarda que agonitza.

I jo

estimo l´home sense escut, sense llança,

derrotat,

aquell del saló opac,

nu i veritable,

lluny dels gerros xinesos

i els assessors d´imatge,

sol amb el plor

i la deserta pell tornant a les meves mans.

Se contienen los grillos

porque dolor es medida de silencios.

Tus pasos resuenan

castigando la tarde que agoniza.

Y yo

amo al hombre sin escudo, sin lanza,

derrotado,

aquél del salón opaco,

desnudo y verdadero,

lejos de los jarrones chinos

y los asesores de imagen,

sólo con el sollozo

y la desierta piel regresando a mis manos.