XVIII
S´han assecat les roses
que a manera de barricada
vaig posar davant la porta.
Hom tendeix a pensar
encara que no ho vulgui.
Fugir de la història
que ens toca viure.
Fugir cap endavant
a cops o en ziga-zaga
amb tot un bagatge derrotat
i la fabulació de l´espera en el límit.
Se han secado las rosas
que a modo de barricada
puse ante la puerta.
Uno tiende a pensar
aunque no quiera.
Huir de la historia
que nos toca vivir.
Huir hacia adelante
a golpes o en zigzag
con todo un bagaje derrotado
y la fabulación de la espera en el límite.
Records...
ResponEliminaMoltes gràcies, Víctor!!!!!
Elimina¡Felicidades!
ResponElimina¡Muchas gracias, Carlitos!
EliminaFelicitats, guapíssima!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, guapíssim!!!!!
Elimina¡Bonito!
ResponElimina¡Muchas gracias, Martina!
EliminaAmb molt sentiment!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Enriqueta!!!!!
Elimina