VII
Recordant la iaia Lola
quan paràvem la fresca
en un carrer de Verges.
Vuitanta- vuit vegades
tres- cents seixanta- cinc
aclaparaments de Leviatàn
sense escapar del laberint.
Blanca i rosa com la flor del cotó.
No fugis !
Hi ha crosses a les teves mans
i sempre vas recórrer camins propers.
No sabries qué fer amb ales renovades.
A les nits estiuenques rememores
passats símbols que justifiquen
llums i ombres en la teva arrel profunda
mentre torna el vent a la platja deserta.
Ochenta y ocho veces
trescientos sesenta y cinco
agobios de Leviatán
sin escapar del laberinto.
Blanca y rosa como la flor del algodón.
¡ No huyas !
Hay muletas en tus manos
y siempre recorriste caminos próximos.
No sabrías qué hacer con alas renovadas.
En noches estivales rememoras
pasados símbolos que justifican
luces y sombras en tu raíz profunda
mientras regresa el viento a la playa desierta.
Molt bon record de la iaia Lola...
ResponEliminaMoltes gràcies, Víctor!!!!!
EliminaMaco!
ResponEliminaMoltes gràcies, terrassistes!!!!!
EliminaFelicitats, guapíssima!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, guapíssim!!!!!
EliminaInspirador!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Tània!!!!!
EliminaFelicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies, Alícia!!!!!
EliminaFelicitats!
ResponEliminaMoltes gràcies, Angie!!!!!
Elimina