divendres, 7 de juny del 2024

La suau pell del record/ La suave piel del recuerdo

                                                   

                                     VII

                                                         Recordant la iaia Lola

                                                         quan paràvem la fresca

                                                         en un carrer de Verges.


Vuitanta- vuit vegades

tres- cents seixanta- cinc

aclaparaments de Leviatàn

sense escapar del laberint.

Blanca i rosa com la flor del cotó.

No fugis !

Hi ha crosses a les teves mans

i sempre vas recórrer camins propers.

No sabries qué fer amb ales renovades.

A les nits estiuenques rememores

passats símbols que justifiquen

llums i ombres en la teva arrel profunda

mentre torna el vent a la platja deserta.




Ochenta y ocho veces

trescientos sesenta y cinco

agobios de Leviatán

sin escapar del laberinto.

Blanca y rosa como la flor del algodón.

¡ No huyas !

Hay muletas en tus manos

y siempre recorriste caminos próximos.

No sabrías qué hacer con alas renovadas.

En noches estivales rememoras

pasados símbolos que justifican

luces y sombras en tu raíz profunda

mientras regresa el viento a la playa desierta.

12 comentaris: